Què són les caramelles?
Les Caramelles, originàries del segle XVI, eren cançons satíriques que es cantaven per a La Pasqua Florida pels carrers i places de les poblacions. Desprès el continguts van evolucionar per a tenir un caràcter solidari i religiós, per a expressar la alegria per la Resurrecció de Jesucrist.Desprès de l'any 1880, cada any van sortir un nombre incalculable de "colles" que enveien la ciutat amb els seus cants, sempre respectables per defectuosos que fossin.
Diu la tradició que en el mitjà rural és on la tradició de la festa de Les Caramelles s'ha conservat mes temps.
El grup de joves de la població recorre els carrers, casa per casa i en algunes d'elles fa una cantada, a canvi rep de recompensa, d'obsequi, un anyell o una quantitat mes o menys gran d'ous o diners. Les cantades de caramelles, un vell costum que ha evolucionat des d'una pràctica de galanteig, fins esdevenir una expressió artística de cant coral són molt populars a bona part de Catalunya. Les cançons, executades per colles que van de casa en casa, poden tractar temes religiosos o profans i els cantaires reben, ous, carn o altres queviures com a compensació.
A Reus la pràctica de les caramelles és coneguda des de mitjans del segle XIX i les cançons són interpretades per gent de totes les edats. Per commemorar aquesta tradició la ciutat celebra des de fa molts anys una trobada anual de grups de totes les contrades, organitzada per la nostra colla de caramelles. Els grups de caramelles van proliferar a Reus durant els anys cinquanta.
Dissabte de Gloria era com un despertar a la vida, volent cercar I'alegria després dels actes diem-ne de fe.
La gent anava pels carrers amb projectes de divertiment. Precisament aquells que havien sortit durant molts dies a la nit amb I'excusa d'anar a assajar caramelles, jovenets, no tant jovenets i casats. La Pasqua Florida ja era arribada i els cantaires deis grups de caramelles estaven a punt per la grant nit, mantenint la tradició sota el fanal i la cistella per oferir les serenates sota les finestres i els balcons.
Les caramelles des de sempre havien estat una alternativa als amants del cant sense saber solfeig. Amb la voluntat de la propia veu feien el miracle de convertirse en protagonistes del genere líric, aquells baixos, segons i alts, que sota la batuta de cada mestre arribaven a cantar i afinar. Quelcom difícil, pero és que els mestres feien miracles. Reus sempre havia tingut aques!a tradició; no solament aixo', sinó que també les diferents Iletres eren d'autors reusencs:
Els estris dels grups de caramelles eren la típica cistella i un fanal que
reflexava el nom del grup i els cantaires, seguíem sempre les dues coses que
anaven juntes. En arribar al lloc cantaven, i en acabar la cistella pujava fins
al balcó i alla hi posaven quelcom: podien ser pollastres, conills, etc., pero
el més preuat era el que no feia soroll, aquells sobres amb diners que servien
per, després d'aquell dia, organitzar un sopar de germanor entre els actuants,
un sopar que podia ser en alguna masia o també en algun restaurant com podien
ser el Florida, Llanes, Cal Botella, Ca la Pauleta, tot depenia deis ingressos.
Aleshores anar a sopar era molt diferent d'ara: el que menys importava era el
menú, el principal era el «tiberi» i sobrétot el beure, que no faltés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada